Article de María José Alamar publicada a LegalToday en data 27/01/2022.
L’opinió del despatx: Si bé la jurisprudència emesa pel Tribunal Suprem en relació amb aquesta matèria està resultant de forma unànime desestimatòria per als consumidors i usuaris, és més que evident que contradiu la jurisprudència emesa pel TJUE en matèria de control de transparència a la inclusió de clàusules abusives en els contractes de préstecs subscrits entre entitats financeres i consumidors i usuaris, i fins i tot la seva pròpia relativa a altres clàusules com les col·loquialment anomenades “clàusules sòls”. El Tribunal Suprem entén que n’hi ha prou que la informació de l’IRPH hagi estat publicada al BOE per “salvar les exigències de transparència quant a la composició i càlcul”, que justament són els aspectes que requereixen més atenció i explicació, sent que són qüestions tècniques no accessibles per a qualsevol consumidor mitjà, i alhora els elements que determinen que l’IRPH sigui, per naturalesa, substancialment més onerós que altres índexs més utilitzats, com l’Euribor. Si l’IRPH fos un índex més car en determinats moments, per la pròpia variabilitat dels tipus d’interès i l’evolució lògica del mercat hipotecari, no suposaria cap desequilibri, tal com apunta l’Alt Tribunal, però el problema recau que aquest índex és més car sempre, a causa d’elements de càlcul del propi índex, que són alterables per part de les pròpies entitats financeres (per exemple, pujant els diferencials i comissions de les noves contractacions), per tant manipulables, i de tot això no se n’informa cap cas als clients. Per tot això, sí que hi ha un desequilibri important, alhora que una manca d’informació essencial, que era necessària perquè els consumidors afectats poguessin triar referenciar el préstec hipotecari a l’índex IRPH amb ple coneixement de causa. Des d’Albos Law continuarem acompanyant els afectats per aquest índex, reclamant-lo juntament amb altres clàusules abusives, per tal de reduir al màxim els riscos processals.